MI VIDA Y MI HISTORIA
El 28 de maig de 1914 obre al públic la biblioteca de l’Institut d'Estudis Catalans com a Biblioteca de Catalunya, instal·lada al Palau de la Generalitat.
Construcció de l'obelisc del 'Cinc d'Oros' a la cruïlla entre Diagonal i Passeig de Gràcia, Barcelona. Fons, Antoni Carbonell i Fita.
Carrer de la Boqueria engalanat per les festes de la Mercè, Barcelona, 1092. Autor, Frederic Bordas i Altarriba.
MTVO, 2016.
Homes col·locant l'antena de Ràdio Barcelona, la EAJ-1, al terrat de l'Hotel Colón, amb Mercuris , Barcelona, 1924. Autor, Josep Maria Co i de Triola.
Plaça de Catalunya, Barcelona, 1902-1920. Autor,Lluís Girau i Iglesias.
Plaça Catalunya, Hermes, Barcelona, ca. 1902. Autor, Lluís Girau Iglesias
Carrer de la Boqueria engalanat per les festes de la Mercè, Barcelona, 1092. Autor, Frederic Bordas i Altarriba.
MTVO, 2016.
Homes col·locant l'antena de Ràdio Barcelona, la EAJ-1, al terrat de l'Hotel Colón, amb Mercuris , Barcelona, 1924. Autor, Josep Maria Co i de Triola.
Plaça de Catalunya, Barcelona, 1902-1920. Autor,Lluís Girau i Iglesias.
Plaça Catalunya, Hermes, Barcelona, ca. 1902. Autor, Lluís Girau Iglesias
Parada de llibres a les Rambles de Barcelona el 23 d’abril dels anys 30. Brangulí
Setmana Cinematogràfica. Escenes d'una pel•lícula que es filmen amb la Fira de Mostres com escenari. 11 de juny 1943. AFB. Pérez de Rozas
Quiosc a Gran Via Villarroel, 1951. AFB. J. Francés Estorch
Cinema Novedades. Cine teatro Novedades (1959-2009) al carrer Casp, 1 de novembre 1964. AFB. Postius
Cinema Fèmina. Sortida del cinema Fèmina del Passeig de Gràcia, 1929-1935. AFB. Autor desconegut
Celebració al costat de la capella de Santa Eulàlia del Desert de Sarrià, avui desapareguda, 12 de febrer del 1897. Autor: Frederic Bordas i Altarriba
Santa Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303), segons la tradició, va ser martiritzada i morta als tretze anys per no voler rebutjar la seva fe.
Diu la llegenda que la santa vivia als afores de la ciutat, a Sarrià, vora un bosc de xiprers. Un dia que la santa hi passejava, tingué una aparició: un àngel li digué que fóra santa i patrona de Barcelona i, en record del prodigi, els xiprers es van convertir en palmeres, arbre llavors desconegut a la ciutat. Per això la finca de Sarrià tenia palmeres i era coneguda com el Desert de Sarrià.
A mitjan del segle XV es va aixecar una capella dedicada a Santa Eulàlia en ell lloc on tradicionalment es considera que havia viscut, el Desert de Sarrià.