MI VIDA Y MI HISTORIA
![]() |
| Plaça de Molina 1867. |
És un espai amb un urbanisme poc definit,
excepte la part sud-oest, amb un angle recte
ben mercat que permet salvar la qualificació
de plaça. És aquest angle precisament
el que recull la fotografia que s’atribueix a
Jaume Anglada, pare de la dibuixant Lola
Anglada; la va fer en una de les seves caminades
pels entorns rurals de Barcelona,
a la darrera dècada del segle XIX.
Hi ha motius que justifiquen aquest desori urbanístic.
On ara hi ha el carrer Balmes, fins als
anys vint del segle XX hi passava la riera de
Sant Gervasi i, per tant, era terreny incert i en
constant moviment. A l’altre costat de la plaça,
el carrer d’Alfons XII era l’antic camí de Barcelona
a la Bonanova i, per tant, lloc de pas i
també de trànsit. Des de 1878, hi passava també
el tramvia, primer el de tracció animal, des
de 1880 el de vapor i a principis del segle XX
l’elèctric, el popular 17 que seguia cap al carrer
Saragossa i arribava fins a la plaça Bonanova.
L’indret, poc abans, va patir un verdader ensorrament
quan l’any 1863 si va fer passar la línia
de ferrocarril i, a més, s’hi construí l’estació de
Sant Gervasi a cel obert. Potser buscant solucions
o, si més no, inspiració a tal complexitat
urbanística, es decidí el 1867 dedicar la plaça
si va posar una pomposa font que, avui, és
l’únic element urbà que ha sobreviscut entre
la fotografia d’Anglada i l’actual.
De la fotografia actual cal destacar que, darrere
la font, hi ha la casa Maragall, avui convertida
en arxiu-museu, i que el fet de cobrir
la línia i l’estació del ferrocarril ha obert
la porta a una Via Augusta amb un nivell
de trànsit molt elevat. Aquesta via i el carrer
Balmes, segueixen dividint la plaça en
tres parts d’accés accidentat, tot i les diverses
modificacions que s’hi han fet. Sembla
que la inspiració de l’il·lustre Molina no ha
solucionat un desgavell urbanístic que sembla
inspirats per l’art d’avantguarda de Dau
al Set, grup que van tenir la seu aquí mateix.
.gif)
_0.JPG)
_0.JPG)
_0.JPG)
_0.JPG)
.jpg)
