Foto c. 1927. AFB. J. Brangulí, capella Santa Agata i casas del carrer Tapineria.
1917 - Plaça Ramon Berenguer III - Barcelona
1932 - Plaça Antoni Maura - Via Laietana - Barcelona
1911 - Monument al Dr. Robert - Plaça Universitat -Barcelona
1910 - Café Español - Paral·lel - Barcelona
1900 - Paral·lel - Barcelona
Fervor dels locals del Paral·lel nascut de l'enderroc de les muralles ( 1880 ). El local del "Tiro Nacional" va ser obert en 1905, que es trasllada a Montjuïc en 1907. Entre 1900 i 1901, també es van obrir dos music-halls de curta durada, el Salón Venus i el Trianon, instal·lat el 1901 on havia estat abans El Paraíso...
1908 - Plaça Sant Sebastià - Antonio López - Barcelona
1902, - Construcció edifici Banesto - Plaça Catalunya - Barcelona
1924,- Cinc d'Oros - Diagonal amb Passeig de Gràcia - Barcelona
1929 - Sant Martí de Provençal - Barcelona
L’església està situada al bell mig de l’antic nucli de Sant Martí de provençals. L’edifici que nosaltres veiem encara manté algun element arquitectònic del segle XV. És una construcció de nau única amb voltes ogivals, capelles laterals i absis poligonal. Amb el pas del temps ha patit moltes transformacions i pèrdues, sobretot durant la Setmana Tràgica l’any 1909 i la Guerra Civil l’any 1936. L’església està vinculada a l’edifici de la rectoria per un pas cobert i elevat amb forma d’arcada. L’edifici de la rectoria havia estat durant els segles XVll i XVlll un mas. (Baqué, 1999b) Emplaçada al lloc on al segle XI existí una petita capella privada dedicada ja a Sant Martí de Tours, aquesta passà el 1052 a la demarcació de Santa Maria del Mar, i va adquirir així un ús col·lectiu. De la primitiva edificació no se n'ha conservat res; l'actual temple és de la segona meitat del segle XV; aquest té una nau única coberta amb voltes de creueria, absis poligonal i capelles laterals intensament remodelades en segles posteriors. El 1432 l'escultor Joan Aimerich contractà la construcció de la façana amb Joan Sellerer, comitent que es féu representar amb la seva dona als peus del sant titular que presidia el timpà. Aquest, així com les imatges de sant Pere, del mateix Aimerich, i sant Pau, del 1688, que flanquejaren la porta, han desaparegut, tot i que sembla que no foren destruïts, com el retaule i tots els ornaments, el 1936. Aquests elements s'emmarcaven en un portal amb pinacles, d'un goticisme tardà vigent fins a la darreria del cinc-cents. El campanar, de planta quadrada, és del segle XVII i està cobert amb teules vidriades policromes més modernes mentre que el coronament de la façana remet a altres esglésies catalanes setcentistes. Les ferradures de la porta recolzen intencions votives respecte al patronatge del sant sobre les cavalleries. Un pas cobert i aixecat sobre dues arcades arrenca de la façana del temple, al costat de la porta, i l'uneix amb l'edifici conegut com la rectoria, una antiga masia del segle XVII o XVIII, que fou molt malmesa a la guerra i restaurada als anys cinquanta. És de planta rectangular coberta a quatre vessants, amb un cos adossat, de menor altura i volum, i un jardí tancat i arbrat al darrere. A les façanes hi ha dos rellotges de sol encarats de manera distinta.
1930 - Plaça Catalunya - Barcelona
.1902 - Plaça de Catalunya - Barcelona
1960 - Viladomat amb Paral·lel - Barcelona